Les addiccions continuen envoltades d'idees equivocades que dificulten la seva comprensió i, sobretot, demanar ajuda. Molts d'aquests mites generen culpa, vergonya i prejudicis que recauen tant sobre qui pateix l'addicció com sobre la seva família. Desmuntar-los no és una qüestió menor: entendre l'addicció com el que realment és, un problema de salut complex, facilita l'accés al tractament i redueix l'estigma que envolta aquestes situacions.
En aquest article repassem alguns dels mites més estesos i els contrastem amb el que sabem avui sobre les addiccions, amb l'objectiu d'aportar una visió més rigorosa i compassiva.
Mite: l'addicció és només una manca de força de voluntat
És probablement el mite més arrelat i també un dels més perjudicials. Reduir l'addicció a una feblesa de caràcter ignora tot el que sabem sobre el seu funcionament. El consum prolongat modifica el cervell, especialment els circuits relacionats amb la recompensa, la motivació i el control dels impulsos. Aquestes alteracions expliquen per què la persona continua consumint tot i voler deixar-ho i tot i les conseqüències negatives.
La voluntat importa, és clar, però no basta per si sola. De la mateixa manera que a ningú no se li demana superar una malaltia crònica només amb determinació, esperar que una persona amb addicció es recuperi únicament a base de força de voluntat és tan injust com poc realista. El tractament professional existeix precisament perquè calen eines i suport més enllà del desig de canviar.
Mite: només són addictives les drogues il·legals
Moltes persones associen l'addicció exclusivament amb substàncies il·legals, però algunes de les addiccions més freqüents i amb més impacte social es relacionen amb productes legals i de fàcil accés. L'alcohol i el tabac en són exemples clars, i també certs medicaments poden generar dependència quan s'utilitzen de manera inadequada.
A més, avui sabem que l'addicció no es limita a les substàncies. Existeixen les anomenades addiccions comportamentals, com el joc d'atzar o l'ús problemàtic de les noves tecnologies, que activen circuits cerebrals similars i poden causar un deteriorament comparable en la vida de la persona. Que una cosa sigui legal o no impliqui consumir una substància no vol dir que estigui lliure de risc.
Mite: qui recau és perquè no hi ha posat de la seva part
La recaiguda s'interpreta sovint com un fracàs definitiu o com una prova de manca de compromís. En realitat, forma part de la naturalesa de molts processos de recuperació. L'addicció té un component crònic i, com passa en altres condicions de salut, poden aparèixer recaigudes al llarg del camí.
Entendre la recaiguda no com el final, sinó com un moment del qual es pot aprendre, ajuda la persona a reprendre el procés sense enfonsar-se en la culpa. Cada intent aporta informació valuosa sobre els desencadenants i les situacions de risc, i permet ajustar les estratègies de prevenció. L'important no és no caure mai, sinó saber aixecar-se i tornar a demanar ajuda.
- La recaiguda és freqüent i no anul·la el progrés ja aconseguit.
- Serveix per identificar situacions de risc que convé treballar.
- No significa tornar al punt de partida ni començar de zero.
- Requereix suport, no retrets, per reprendre la recuperació.
Mite: cal tocar fons per demanar ajuda
La idea que una persona només es pot recuperar quan ha arribat al seu pitjor moment és tan estesa com perillosa. Esperar a tocar fons pot suposar perdre la salut, la feina, les relacions o fins i tot la vida. No existeix un punt mínim obligatori a partir del qual el tractament comenci a funcionar.
Com més aviat es busca ajuda, millors acostumen a ser les condicions per a la recuperació, perquè hi ha menys danys acumulats i més recursos personals i socials intactes. Demanar ajuda de manera primerenca no és exagerar ni dramatitzar: és una decisió responsable que pot evitar molt patiment.
Mite: les addiccions només afecten cert tipus de persones
L'estereotip de la persona addicta com algú marginal o amb un determinat perfil social no es correspon amb la realitat. Les addiccions travessen totes les edats, nivells econòmics, professions i entorns familiars. Ningú no està completament fora de perill per la seva situació social o el seu nivell educatiu.
En la seva aparició hi influeixen múltiples factors: biològics, psicològics, socials i ambientals. La vulnerabilitat genètica, les experiències vitals difícils, l'entorn o la disponibilitat de la substància es combinen de manera diferent en cada persona. Reconèixer aquesta diversitat ajuda a abandonar els prejudicis i a entendre que una addicció li pot passar a qualsevol.
Mite: la persona amb addicció gaudeix consumint
Se sol pensar que qui manté una addicció ho fa per plaer, quan en les fases avançades el consum té poc a veure amb el gaudi. Amb el temps, la persona sovint consumeix per evitar el malestar de l'abstinència o per sentir-se mínimament funcional, més que per experimentar benestar.
Aquesta pèrdua de control és una de les característiques centrals de l'addicció. Comprendre-ho ajuda a substituir el judici moral per la comprensió i a oferir el suport que la persona necessita per sortir d'una situació que, en molts casos, ja no va triar lliurement.
Veritat: la recuperació és possible amb el suport adequat
Davant de tant mite, convé subratllar una veritat essencial: la recuperació és possible. Amb un tractament adaptat a cada persona, suport professional i un entorn favorable, moltes persones aconsegueixen superar la seva addicció i reconstruir una vida plena. No existeix una fórmula única ni un camí idèntic per a tothom, però sí recursos eficaços i equips preparats per acompanyar el procés.
El tractament acostuma a combinar l'abordatge psicològic, el seguiment de la salut física, el treball amb la família i la incorporació d'hàbits saludables. Cada avenç, per petit que sembli, compta.
Menys prejudicis, més comprensió
Desmuntar els mites sobre les addiccions no és només una qüestió de precisió: és un pas necessari per reduir l'estigma i facilitar que més persones s'atreveixin a demanar ajuda. Parlar de les addiccions amb rigor i sense prejudicis obre la porta a la comprensió, al tractament i a l'esperança.
A Eines Centre d'Addiccions (Sant Cugat del Vallès) acompanyem cada persona i la seva família sense judicis, amb un enfocament professional i proper. Si tu o algú del teu entorn esteu travessant una situació difícil, podeu parlar amb el nostre equip sense compromís trucant al 653 88 46 30. Informar-se i preguntar ja és començar a canviar les coses.
